VINARÒS C.F.

rencontres coquines à maisons laffitte “En cada bugada perdem un llençol”, així resa una vella dita del poble i que el company Tico anomenava molt. Ara ens ho tornem a preguntar, és que perdrem un altre llençol? Mira que en tenim pocs però, veient les mans en les que suposadament hem de confiar ens porten a afirmar que la por d’anar perdent allò que forma la nostra identitat és una possibilitat cada vegada més palesa.

El cert que és un llençol dels bons que tenim. Ens referim al VINARÒS C.F., que segons noticies el seu patró va abandonar la barca, cosa impensable dels bons capitans. Ell, el capità, sempre és o ha de ser el darrer en abandonar-lo, però en el nostre cas és tot el contrari.

Al menys que nosaltres sapiguem ningú ha donat la cara i el seu president no va dir res al poble. L’única cosa que ens ha arribat és que la caixa està buida, va voler fer un equip per somniar i en obrir els ulls va vore que això no era ni sostenible ni suportable per ningú. Algun cavaller si que ha donat la cara i ha explicat la seua aportació al club. Quan hi ha una malifeta no hi ha fotos i tots s’amaguen.

El VINARÒS CF ha representat al poble per tot l’estat espanyol, qui no recorda vore partits amb equips de primera divisió. Un club de futbol igual com els altres clubs i associacions donen a conèixer al poble.

Ara que tenim un estadi de futbol digne i els que formen l’equip es deixen la pell per mantenir la categoria i el lideratge, i com no la comissió gestora, tots uns cavallers que viuen el futbol i volen fer l’esforç per endreçar la situació.

Des d’esta associació de veïns els donem ànims per seguir i nostre suport moral per que els seus esforços porten a una continuïtat en el temps d’un equip de futbol que va ser exemple de molts altres.

Com que tenim un poc d’experiència recordem encara que el fotògraf Salvador BRAU, tenia un aparador al carrer St. Isidre, cantonada amb el carrer Socors on posava els reportatges fotogràfics que feia dels partits del Vinaròs CF. Al fer la volta tothom es parava per contemplar-les. Era com un Facebook d’aquells temps. Avui aquest aparador està totalment destrossat. Esperem que el nostre equip de futbol no acabe així de deteriorat.  Vinaròs, 02.02.2015