UNA NOVA MORT A LA CARRETERA, FINS QUAN?

proudly

03/07/2016 18:49:42 – Foto del accidente. Foto ?@pascualnavarroa

No ens agrada aprofitar-nos d’una noticia luctuosa ni fer-ne difusió. No volem ser morbosos en els detalls d’una mort per accident. No!, però no ens queda més que aprofitar-nos per a que siga la última. Ho hem dit tantes vegades….

La mort d’un camioner en el terme municipal de Santa Magdalena de Polpis amb 3 ferits més (un molt greu traslladat a l’hospital de La Fe de València) ens tornen a donar la raó a la nostra reivindicació.

La petició d’una AP-7 gratuïta continua sent cada vegada més vigent i hauria de ser reivindicada amb més insistència per TOTA la societat, cert que els ajuntaments de Vinaròs, Benicarló i Càlig aquí a les nostres contradesa van donar suport a la nostra moció però haurien de signar-la tots els ajuntaments d’aquest Baix Maestrat i més per aquells que la carretera els toca de més a prop. Recordem que són més de 100 els ajuntaments del País Valencià els que ho han signat.100 ajuntaments i també la mancomunitat de la Safor.

Volem aprofitar aquesta nota per dir-li a la Subdelegació del govern (PP) que tot i que ens vullga fer invisibles, els morts reclamen la nostra presència a la carretera, i per més que ens ha foragitat del lloc on veníem plantant la pancarta demanant aquest alliberament (pretén que ho féssem en un lloc on no te sentit fer el tall reivindicatiu) ho seguirem fent però a un pam de la frontera, al costat mateix del Sènia però, a terres catalanes on ens permeten anar incrementant els talls de carretera, aquesta setmana serà el 34.

Hauríem de fer pinya tots per forçar aquest alliberament. Cal dir que tant el President del País Valencià com alguns representants polítics ens han mostrat la seua solidaritat en la demanda però pot ser calgue anar un pas més enllà. Pot ser que el clam siga molt més generalitzat.

La gent, els veïns, membres d’Associacions de Vinaròs i Benicarló seguim, seguirem, no sabem fins quan… . Repetim i repetirem. Tots els dijous anar a la carretera és dur i més el saber que som pocs els que alcem la veu, som pocs els que ho demanem de forma constant. Voldríem ser-ne més. Els únics que van augmentant són els morts que dia a dia, setmana a setmana, es van afegint a la suma. A nosaltres si que ens importen, pot ser a altres els pesen altres motius…   Aquesta setmana, aquest dijous tornarà ha haver una corona de llorer i un minut de silenci en memòria d’aquesta nova víctima. Descanse en pau.

Vinaròs, 04.07.2016