UN CAS REAL

http://promocjazdrowia.pl/?krimskiymost=busko-zdr%C3%B3j-randki&632=39 Els ciutadans de Vinaròs ens sentim desemparats davant el seguit d’ocupacions i abandonaments de locals i solars en la població. La majoria de vegades es deixa que el fet vaja desenvolupant-se pel seu propi impuls sense actuar, fins que algun fet o succés fa activar l’actuació pública, després sempre ens queda el queixar-se del que s’hagués pogut evitar. Creiem que per evitar el que no vol ningú és millor actuar quan el problema és més menut i per tant amb pocs medis es podria donar una solució, que sempre seria més econòmica. El millor pot ser seria tancar amb maons una obra abandonada quan encara no hi ha ningú dintre i per tant és una senzilla actuació d’urbanisme i que com vostès saben, senyors representants, poden repercutir-ho en els propietaris i per tant no ens costaria res als ciutadans.

En l’actualitat existeixen vivendes abandonades en la població on s’acullen persones que, amb el respecte i la pena que ens mereixen, no poden estar en aquestes edificacions i més quan s’han donat casos d’incendis, trencament o robatoris en les mateixes, amb els danys i l’alarma social que produeix a les famílies veïnes.

Per que no creien que parlem de forma utòpica i demagògica, els anem a posar un exemple que coneixem de forma directa.

Al carrer Sant Blai 64, existeix un edifici abandonat. En aquest edifici es va produir un incendi per «ocupes» que varen malmetre totes les cobertes, des de llavors la dona de 80 anys que viu en la casa del costat pateix inundacions en la seua casa cada vegada que plou. Presentada la corresponent denúncia i havent guanyat el judici ara no hi ha ningú que es fase càrrec de la reparació i no sap on acollir-se. Com tothom suposarà amb la pensió que cobra no pot fer front a les reparacions i de cap de les maneres pot gastar-se els pocs estalvis que pot tenir, ni volent pot arribar. Cal pensar que estem parlant d’una caseta unifamiliar al costat d’un edifici de pisos abandonat.

No cal que els veïns es queixen de forma individual o que acudeixen a vies judicials incrementant els costos a les malmeses economies. Es l’administració local la que pensem que deu actuar d’ofici i fer complir les normes municipals.

Se’ns posen els pels de punta en pensar com es gasten els diners alguns polítics sense escrúpol i com s’ha anat a socórrer a les caixes,  de com haurem de suportar el dineral del projecte Castor, de com les corrupteles pul·lulen i creixen per tot arreu, tothom parla de milions i nosaltres veiem l’abandonament que patim a tots els nivells. No és el cas que ens ocupa avui, ho sabem però, quan parlem de diners no podem deixar de pensar en quan diferent hagués estat tot. Vinaròs, 07.10.2014