LES HIPOTEQUES

http://gruvnbrass.com/?formirovka=grigny-rencontre-hot&fcc=d8

Son poquets els que poden dir que no tenen hipoteca, són molt pocs i cada vegada menys aquells que tenen treball o que gaudeixen d’un sou més o menys digne, i cada vegada són més aquells que sense desfer-se’n de l’hipoteca van quedant sense cap ingrés periòdic.

Nosaltres hem organitzat una xerrada presentació de la PLATAFORMA D’AFECTATS PER L’HIPOTECA, gent que té la voluntat d’ajudar o que ha patit la conseqüència d’un desnonament. Segons dades oficials que ens han facilitat,  provinents del Consejo General del Poder Judicial, són sobre uns 200 els desnonaments que es produeixen  DIARIAMENT en tot l’estat però,  d’aquests quasi una tercera  part (62)  és produeixen en el País Valencià i  a la nostra província són uns 7 els que DIARIAMENT (tornem a repetir-ho) fan fora de les seues vivendes per no poder pagar.

Des de MIGJORN ja varem presentar una moció al ple de l’Ajuntament, que va ser aprovada per unanimitat, per tal de sol·licitar la promulgació per llei de la DACIÒ PER PAGAMENT i que és un altre dels aspectes que han de sofrir aquells que no poden pagar el seu préstec hipotecari. Per tant si sumen el desnonament i a més a més la rèmora de per vida que suposa el tancament de l’hipoteca, li posen a una família una llosa de la que té difícil per no dir nul·la possibilitat de llevar-se-la de sobre.

Per fer referència a entitats que tenim aquí molt prop nostre i que segurament els polítics tindrien o podrien dir alguna cosa més, direm que el Banc de València vol fer una ampliació del capitat  d’uns 60 milions d’euros i segurament no en tindrà prou per tapar el forat. L’altre dia van dir que la CAM, era “lo peor de lo peor” també amb un forat més gran que una boca de metro, d’espant,  però segueixen endavant. Polítiques econòmiques que ens afecten directament però, com són d’entitats que no poden deixar caure, tot el que fase falta. Pensem que si ho paga l’estat és a costa dels pressupostos i que si ho posen a un costat ho hauran de llevar d’un altre.

A les entitats financeres el que calga però per als pobres hipotecats que no poden trobar treball per poder  pagar, AL CARRER!.. No tenen res a veure unes coses i les altres però si que van lligades. A uns el salven, als altres els xafen, a uns els directius surten amb pensions, finiquitos i d’altres emoluments milionaris i els altres, els hipotecats, a buscar parents que els vullguen acollir perquè si no el carrer és el seu destí.

Desigualtats de la vida, que ens diuen que hem d’acceptar … i no hi ha ningú que assumisca responsabilitats, ni banquers ni polítics, però nosaltres ho hem de pagar tot, els paguem a tots, i hem de seguir suportant a tots. Fins quan?.