L’ANY QUE COMENCEM.

Santa Inês Tornem a començar un altre any  i aquest ve ple de fites importants. A més a més dels santorals, festius i tradicionals hi ha uns esdeveniments que resulten apassionants, si sofrit lector ens referim a les esperades eleccions, les municipals i autonòmiques per un costat i les generals per l’altre.

No cal esforçar-se  molt per veure com tracten al poble els partits als que donem el poder, no passem de ser tractats i considerats com subjectes passius,  ja podem dir el que vullguem que no ens han tingut en compte. Tan passius que ens han fet tragar un munt d’iniciatives per fer-nos assumir la nostra condició d’actors molt secundaris en la política i ens han relegat sols a patir les conseqüències negatives del que han anomenat crisi. Han promulgat una reforma laboral que ens han retrotret a temps d’abans de la democràcia, sense cap dret i amb tots els deures d’anar sobrevivint com podem i vendre la nostra força de treball a qualsevol preu;  fa poc n’han fet una altra per que no puguem ni obrir la boca. Veiem també com la justícia poc a poc va fent el seu camí però, amb molts de pals que li alenteixen enormement el seu pas i l’entrebanquen en la seua tasca. Com són molt pocs, i a contracor, els que assumeixen les seues responsabilitats.

Després de contemplar tot aquest paisatge i paisanatge ara tornarem a ser protagonistes els ciutadans i ens vindran a demanar responsabilitat a l’hora d’emetre el nostre vot, i ens diran que no podem posar el vot sense reflexionar i sense tenir en consideració les conseqüències. Efectivament entenem el vot com acte emès en la convicció de millorar la vida social, per tant no ens llevem ni un gram de la transcendència del que representa el posar un vot dintre d’una urna però, els que ho reben assumeixen la mateixa responsabilitat?. Des de MIGJORN diem que fins ara sembla que no, perquè una vegada en son elegits comencen a justificar que governen d’aquesta manera perquè no tenien més remei, pel nostre bé, per les circumstàncies donades i per l’herència rebuda.

I si fem comparances resulta que ells, els que manen, no assumeixen cap responsabilitat, nosaltres SI. Poden incomplir les seues promeses, nosaltres NO. Tot i que ho deixen per escrit es desdiuen per raons superiors, però a nosaltres NO ENS DEIXEN desdir-nos.

Demanem un altra vegada que el programa electoral siga considerat com un contracte públic i si no ho compleixen que abandonen o que ho justifiquen de forma taxativa, que per fer-lo tenen temps per pensar, planificar i argumentar les raons per que els hem de votar. Que no ens diguen que el que s’han trobat no s’ho esperaven. Que siguen clars i que ens ho diguen clarament però, ABANS DE LES VOTACIONS no després,  i per acabar també demanem que no siga sols cada quatre anys quan consulten al poble.

Vinaròs, 3 de gener de 2015.  Ah!! Bon any nou.