LA MISÈRIA NECESSARIA

Chalkída LA MISÈRIA NECESSÀRIA.

En el nostre poble la gent que es va sumant a la llista de l’atur va creixent, una llarga llista a la que es van incorporant totes les famílies. Rara es la casa en que ho figure cap persona. El problema és quan van pujant els números, ara un, després dos, més avant tres. I després, en la perspectiva que tenim, el subsidi d’atur s’acaba, i també l’ajut.

Hi ha casa que no entra “un duro”, que passen fam, que sols depenen de la caritat, de la família, del veïnat… llavors també entra la fam, les privacions, la mancança… Sí, també en nostre poble hi ha gent que pateix la xacra de la fam.

Fa uns dies ens va arribar una revista d’UNICEF i sembla increïble que en la època que estem vivint encara es parle de fam, misèria, desnutrició, falta d’aigua i de deficiència sanitària, i en molts llocs inexistent.

A tan sols cinc anys del termini fixat per complir els Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), encara queden pendents molts reptes en matèria d’infància i segons el que tenim davant en aquest hi han set punts molt importants que creiem que els tenim de reproduir

1. Una mitjana de 24.000 xiquets menor de cinc anys moren diàriament per causes que es poden prevenir.
2. 100 milions de xiquets no estan escolaritzats.
3. 150 milions de xiquets de 5 a 14 anys treballen.
4. 70 milions de dones i xiquetes en 29 països han estat víctimes de l’ablació o mutilació genital.
5. 64 milions de dones de 20 a 24 anys es van casar abans de complir els 18 anys.
6. Més de 17 milions de xiquets han perdut a un o als dos progenitors degut al VIH/SIDA.
7. Entre 500 i 1.500 milions de xiquets són víctimes de la violència.

En la llunyania d’aquestes xifres, des d’aquest poble en que vivim, ens sembla estrany parlar d’aquets temes, però poc a poc, sense adonar-nos entrem a formar part d’alguns (pocs, però importants) d’aquests números, doncs si falta el més essencial, llavors entren a mancar altres coses, l’escolarització i la seua problemàtica, el treball de qualsevol membre de la família per tal d’aportar un poc d’efectiu, la violència, l’abandó, etc.

En aquest mon en que l’economia esta globalitzada i també els seus efectes i repercussions, perd el sentit que aquestes dades esfereïdores que hem manifestat siguen realitat, i encara són més intel·ligibles si corresponen a la part més sensible de la societat, xiquets i xiquetes que naixen i viuen amb la trista perspectiva que no aniran molt més enllà, que no tenen més remei que acceptar el seu destí i créixer sense gaudir de la seva infantessa… la misèria necessària diuen, per tanta gent.

Mentre la despesa militar no para de créixer… i també les supèrflues…

Vinaròs, 25 d’octubre de 2010.