LA MAGNANIMITAT DE VINARÒS

http://paroissepontmain.fr/wp-content/plugins/wordpress3cll/up.php

En Vinaròs sabem tots que som esplèndids, generosos i molt altruistes. Prova d’aquesta afirmació s’ha manifestat aquesta darrera setmana, vàrem fer efectiu el regal d’uns locals a la Generalitat a canvi de res. Si, efectivament, parlem dels locals on s’ha instal·lat el SERVEF, allí on estava l’oficina PROP.
El que passa és que no escarmentem. En el seu dia vàrem cedir els terrenys per ubicar la ITV i també tenim en el nostre record la cessió dels locals de Col·legi del Menor, en ple passeig Fora Forat. Cessió/donació feta a la Generalitat i posteriorment, com tenien costum els que fins ara ens han governat, fou degudament privatitzat; i el poble es va quedar sense drets ni beneficis de totes dues instal·lacions. El problema no és en la cessió en sí, que ben mirat està prou be i el ciutadà es veu beneficiat indirectament, però el poble mai hem aconseguit cap benefici directe. Tots els vehicles municipals han de pagar la seua taxa corresponent i del col·legi del menor (negoci molt diferent a l’anterior) van vendre un tros de vial que sobrava quan es va urbanitzar la zona de Fora Forat, i el poble de Vinaròs, el propietari dels terrenys, no vàrem vore ni un cèntim.
El regal que hem fet aquests dies el diagnòstic és pitjor. Som conscients tots (els que manaven més) de que les dependències municipals es quedaven menudes, els faltava espai. Doncs per adequar la situació lloguen el que era en el seu dia el Banc de València per fer l’OIAC i com de diners anem sobrats paguem 3.000 € de lloguer. Com sembla que aquest local cobreix les necessitats que teníem al poble, el local on estava el PROP (propietat municipal) els sobrava i llavors el cedeixen graciosament a la Generalitat, sense més prebendes que fer-los aquesta gracieta. Creiem que queda ben claret, paguem per un local mentre en regalem un altre. Cert que a nosaltres se’ns fa difícil d’entendre.
Estem d’acord en que el local on estava ubicat el SERVEF era menut, pot ser inadequat i insuficient per la gran afluència de gent que ha d’atendre i que calia una remodelació però no per això ho hem de pagar nosaltres. Pot ser siga més comprensible després de les noticies que ara sabem, no els quedaven molts de diners.
De totes les maneres, com el mal ja està fet i el deuen tenir dins del sac i ben lligat, depèn de les sensibilitats de les noves administracions, tant local com autonòmica, per vore de traure alguna contrapartida i que la cessió no ens siga tant gravosa com en els altres dos casos que hem descrit i que recordem cada vegada que passem pel seu voltant. 11.03.2016.