LA CIRCULACIÓ

Kiliya Des de l’Associació de Veïns de Vinaròs MIGJORN creiem que la consciència ciutadana també es te que tenir quan circulem amb algun vehicle pels carrers i places del poble. Els cotxes, amos i senyors de tot, omplin sense cap consideració voreres i carrers. Tallen el pas als passos zebra, aparquen en doble fila, i deixen el vehicle allà on els ve be,  fins als llocs més inaudits i singulars. Aquells que quan els veus no deixes de pensar com es possible que l’han pogut posar en aquell precís espai. Espai que, com no figura en cap lloc el prohibit aparcar, ja queda per sempre destinat a tal menester. I així, poc a poc,  van conquerint espais en detriment d’aquells que van a peu o amb altres vehicles. Fins i tot sembla com si les voreres les haguessen rebaixat per poder aparcar millor.

Altres vehicles, que per no tenir lloc o per por a què algun cotxe et done un cop, es veuen obligades sense remei que deixar-lo dalt la vorera, fen la circulació de vianants un poc més dificultosa. No cal parlar d’aquells que van en cadires de rodes o d’aquelles persones que porten els carros amb xiquets encara ho pateixen més. Quantes vegades no s’han queixat també des de Cocenfe amb fotos incloses?

I quan parlem dels cotxes, no podem deixar en un segon lloc la velocitat, velocitat i soroll. Cotxes que van per carrers amples que els queden menuts, que se senten un Fernando Alonso qualsevol dalt dels seus cotxes de sèrie. Volen fer els trajectes el més curt possible, per després perdre el temps xerrant. No tenint en consideració el perill que comporten i el soroll que emeten.

Tocant al soroll, cal fer un punt i apart per nomenar a les motos, que fan honor i verifiquen allò que quant més menut es la nou més soroll mou. I mira que els agrada fer-se notar per allí on passen. El veïnat, veient l’espectacle, no deixa de pensar amb els pobres xicots que porten aquells vehicles i que van carregats de complexes d’inferioritat, que volen sentir-se importants tot i que siga trencant la tranquil·litat, sense importar-li ni el moment ni l’hora de la seua autoafirmació personal. (També es d’aplicació pels cotxes)

No cal dir que amb una dosi, més o menys  gran, de civisme es podria solucionar aquests i altres problemes que a més a més son molt costosos, econòmicament parlant, per tota la societat. Pensem la quantitat de persones i mitjans materials que són dedicats a reduir això que avui hem exposat.

Vinaròs, maig 2010.