El Valencians que som? Un País? Ho una comunitat de veïns?

A les eleccions autonòmiques passades el resultat obtingut pel  PP, fou en certa manera una sorpresa, doncs fins i tot el candidat guanyador ala Presidència, Sr Camps, estava imputat en afers gens clars, fou jutjat i declarat innocent. Però queda pendent la financiació del partit. I els casos de presunta corrupció, 10 diputats, imputats estant sentadets a les Corts, aferrats a la poltrona i a la paga, que no son 400 euros.

Aquet any fa 50 de la publicació del llibre de Joan Fuster, Nosaltres els Valencians, i rellegint-lo ens dona més d’una clau del perquè el PP tenint la sospita de presunta corrupció, que sobre passa la llum roja, els voten majoritàriament. Que a la introducció de la segona edició diu:

femme libertine sur villeneuve d'ascq “ningú no tindrà cor autoenganyar-se. Si hi ha res que tothom veu a la clara, és aixó: que “fallem”en tant que poble normal….. No caldrà que jo faci ressenya, ací, de les manifestacions habituals d’aquet desballestament. Son un trist teixit d’abandons, desídies, de timideses, de mimetismes estèrils ; una barreja de localismes inútil i de conformitat provinciana, una progressiva depauperació social. Indiferents o mistificats, els valencians vivim presos en una espècie de passivitat confusa, que no encertem a superar: passivitat concertada sobre la nostra condició de valencians. Tota comunitat mitjanament sana manté, per damunt o per sota dels seus antagonismes interns, uns nexes de solidaritat bàsics, gracies als quals continua afirmant-se en ella mateixa i és ella mateixa: son aquets nexes el que, entre nosaltres, van relaxant-se de mica en mica, debiliten, s’esvaeixen. Encara el gentilici “valencians” vol dir alguna cosa, naturalment, i més que no sembla a primera vista: però la seva força vinculatòria i estimulant queda rebaixada, restringida, quasi ineficaç….”

I nosaltres afeixiriem que totes les campanyes en contra dels catalans, el Català, i en el fons contra lo que diem Valencià, majoritàriament a València, per la dreta botiflera i castellanitzada, és enveja.  I diríem més, no és res més que complexes d’inferioritat.

Vinaròs, Setembre 2012

Vicent Beltran