EL JUTGE DEL CASTOR

http://olhg45.fr/invader/reasons-to-be-pretty-act-2 El normal és que les persones que estan treballant fora de casa vullguen en el temps acostar-se a la seva llar. Un jutge també és una persona que com totes vol tornar allí d’on va sortir. Però, quan aquest jutge és l’instructor del cas Castor i és la tercera vegada que canvia té fa pensar. A més si recordem el cas de Don Carlos Fabra on van canviar un munt de vegades els estaments jurídics que instruïen la causa, amb el consegüent allargament en el temps; llavors t’entren mals pensaments.

De totes les maneres, segons les noticies, no ha hagut cap interrupció en la tramitació de la causa malgrat la substitució i el procés no s’ha aturat, així el nou jutge haurà de decidir si crida a més testimonis i per sobre de tot haurà de resoldre la fase decisiva de la instrucció.

Per l’altra part tenim que, segons una de les lleis que va fer el PP diu que com a màxim les instruccions judicials no poden excedir de 18 mesos. En tindrà prou en nou jutge per acabar-ho tot?, el temps que ha transcorregut també compta?. S’acabarà tot com aquella comparsa carnavalera “despresa i corrents”.

Ja vàrem dir en altres escrits que el que havia de cobrar ja té les peles a la butxaca i que ara els únics que tremolàvem érem els “paganos” a qui ens repercutirà SI o SI la factura d’aquest desgavell. I de responsables o irresponsables no sabem si en sortiran o si senzillament buscaran algun cap de turc de segon ordre per tapar boques i sortir-se’n per la tangent.

Ja que han fet tot el muntatge del judici que ho resolguen com correspon o també haurem d’acabar assumint allò de que la justícia és igual per a tots també és una frase publicitària.

Per acabar direm que poc a poc anem veiem, anem olorant per on poden anar els trets i si us hem de dir la veritat, ens fa poca gràcia. El temps tot ho borra menys els deutes, doncs aquell que ho ha pagat vol cobrar, i a nosaltres no ens ho llevarà ningú. Com a record tenim la seua imatge a l’horitzó i cada vegada que mirem l’ample mar veiem aquesta silueta com a mostra de la rèmora que hem de pagar entre tots.

Un altra qüestió en la que també volem fer un petit incís és que, si be tot el procés es refereix al seu muntatge no diu ningú res de les deixalles i el seu manteniment. També ens ho toca pagar a nosaltres. Vinaròs, 18 de gener de 2016.