BON VIATGE PER ALS GUERRERS QUE AL SEU POBLE SÓN FIDELS!

sorties entre célibataires à rennes Cada paraula que escric me porta una estrofa d’Itaca ,aquella cançó que t’agradava tant, bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels. Qui com tu?, lleial i fidel a les teues idees fins el darrer dia. Esperit de MIGJORN, veu clara que ens donava una llum per seguir endavant, ma incansable que no sabia llevar la pols de casa però sabia donar  empenta a una associació que va ser la seua vida.

Tico i Migjorn, Migjorn i Tico, parella de fet, de dret, d’orgull, de treball, de reivindicació. Ell va ser un dels fundadors i segur que també va suggerir el nom. Allí va començar la seua etapa amb el moviment veïnal i varen aconseguir TRES regidors en el primer ajuntament democràtic. Tico es va posar voluntàriament al darrera per no sortir.

En el decurs d’uns anys d’inanició Tico, de tan en tan, anava fent algun  article per a que l’associació tingués presència, mantenint sempre una flama encesa.

Quan la guerra d’Irak, d’Aznar i, a Vinaròs, del Tomba-convent, va tornar a sorgir un altra vegada Migjorn, com au Fènix que renaix de les cendres, calia que tornés i tornà a passejar-se pel poble amb articles, accions, reivindicacions, rodes de premsa, etc. etc. demanant allò que era just i, com no,  Tico al front.

Anys de molta activitat i presència en tots els mitjans informatius. No sabem la influència que hem desenvolupat però sense Migjorn i sense Tico haguéssem tingut molinets  i la bocana del port seria més petita. També cal nomenar la campanya pel nou ambulatori i moltes més que serien massa llargues d’anomenar ara i aquí.

Observador incansable del mar, del passeig i del port. Cap racó sense conèixer, cap activitat sense ser observada. Si quan plou, si quan no plou, les clavegueres, el riu. Enamorat del poble, del que ho coneixia quasi tot i que ens sabia transmetre  el seu entusiasme i la seua forma de vore les coses.

Ens van dir que semblaven al professor Ciruela aquell que sense saber llegir ni escriure  va posar una escola. Doncs Tico no era professor, era catedràtic amb els estudis justos però amb una gran afició a la lectura i amb una vida de lluita plena d’experiència que li donaven una solvència inequívoca d’esperit crític i lluitador. La darrera medalla li la va donar el PP en declarar a Migjorn com associació non grata. Tot un orgull per un lluitador d’esquerres.

La darrera descoberta va estar la de les terres negres. Com ens varem riure quan ens va contar que fent de Serlok Holmes en bicicleta va seguir el rastre dels camions. Un altra iniciativa d’ell es la de portar als jutjats als polítics que no compleixen la seua paraula .

Ens has deixat al mig del mar de la vida però tenim el record del teu exemple i per tant seguirem endavant. No ens faltarà mai el record de la teua lluita i de la teua presència, el teu somriure i les teues cançons. Fins sempre amic.

MIGJORN,

el millor vent per tornar a casa

però, Migjorn no bufa,

Migjorn plora,

Migjorn està trist,

la barca més preada

navega sense rumb

no té al capità en el vell timó

el velam desfet i mig desarborat

resta a la deriva

tot MIGJORN t’empenta

vol que redreces el rumb.

La travessia és dura

però Ítaca és Vinaròs

i el tens al teu abast

Reviscola vella barca

pren el timó i empopa el port

Et volem a casa.

navegarem junts un altra vegada

Qui diu que no el tornarem a sentir?

Qui diu que no el tornarem a tenir?

Quan per les tardes, Migjorn,

fresc i empipador òmpliga la platja

serà la seua veu la que parlarà

allí estarà ell,

ell i el seu somriure

ell i la seua bicicleta

i ens dirà que no hem d’aturar-nos

i ens dirà que hem d’anar sempre endavant

Migjorn no ha de parar mai de bufar.

Migjorn és Tico i Tico és Migjorn

S..Fabregat