ADEU I SORT.

Des de MIGJORN vam anunciar el tarannà del Sr. Director del Diariet amb referència al seu passat recent, amb una i concreta missiva de l’any 2000  feta des de “El púlpito” on com a col·laborador d’aquest mateix setmanari deia barbaritats dels ensenyants que ho feien en la nostra llengua. Era una mostra de les “parrafades” que feia aprofitant la seua columna setmanal. També juntament amb aquesta referència fèiem menció a un altra perorada seua feta a la web de la Conselleria d’Ensenyament parlant molt be de Franco.

I seguíem dient: Aquest sr. NO POT SER MAI DIRECTOR d’un setmanari democràtic, obert i municipal que paguem tots i menys encara fer de comissari polític. És sabut que en el poc temps que va tenir la direcció a la ma ens va vetar tres articles en els que no dèiem res més del que diem ara.

Per sorpresa nostra de sobte ens han fet cas i li han acceptat la dimissió com a director del nostre benvolgut Diariet.  Que ha passat? Serà que els nostres arguments els han convençut o han vist que la gestió d’aquest senyor no ha estat a l’alçada del que tocava?

També ens havem assabentat que també ha dimitit del seu càrrec com a Director de l’escola Misericòrdia i s’ha jubilat. Coincidències en el temps?. Volem indicar que aquí  nosaltres no hem dit res i la Conselleria i la inspecció d’ensenyament ja eren sabedors de les opinions del referit senyor.

Pot ser que algun dia sabem certament per quin “forat” se n’anat a parar el crèdit que tenia per sustentar els càrrecs mencionats i que de sobte han desaparegut. De totes maneres que conste que ens alegrem que ens allibere del seu censurador criteri i esperem que el nou director tinga un punt de mira més democràtic.

No volem fer més llenya de l’arbre caigut i li desitgem sort en la nova etapa, però ara tenim per davant un altra vegada el tema del Director d’aquesta publicació. Pel que hem sabut del nou reglament tenim un ajornament d’uns quatre mesos del nou nomenament. Termini en el que tenen per posar-se d’acord tots els partits que estan a l’Ajuntament o, si no aconsegueixen la unanimitat, el senyor alcalde farà us del seu poder i el nomenarà a dit. Tenim una intuïció però, per si de cas anem errats, ens la guardem en espera de novetats al respecte. És que això de la unanimitat és tan difícil i pot ser tan insuperable que recordem el que moltes vegades han aplicat els polítics, i més quan estan en el govern, ells no s’equivoquen mai i no hi ha unanimitat o consens si no s’accepta el que ells proposen. Temps al temps.

Vinaròs, novembre de 2011