A PUERTA GAYOLA

http://la-saponniere.fr/yith-store-locator/?product_tag=bougie-naturelle-artisanale Permeteu-nos que tot i declarar-nos anti-taurins emprem algunes similituds. Hi ha varies maneres que un torero pot rebre un bou. Una en la que s’ha de ser molt valent o molt inconscient és rebre’l  “a puerta gayola”, però tot se’n va en orris si  la plaça és buida d’espectadors i de bous, per tan la valentia queda poc demostrada i molt evidenciada si és que, a més a més, vol vanagloriar-se de la gesta.

Cas que ens va recordar fa uns dies el Sr. Gandia. Sols portaven quatre dies comptats el nou equip de govern quan el Regidor (que ara tornarà a pujar al tren) reclamava en facebook que si no es tornava a instaurar la mitja hora gratuïta en els pàrquings soterrats de forma immediata era perquè no volien, doncs els PSPV tenien el contracte i si no ho feien els acusava de fer promeses falses en la campanya electoral.

En primer lloc manifestem que aquesta va ser també una de les nostres 50 propostes que vam lliurar als partits per les eleccions i recordar que vam recollir més de 5.000 signatures per reivindicar-la, a més de demanar llevar la zona taronja i reduir la blava. També va ser punt de coincidència de molts, per no dir tots, dels partits que es presentaven al consistori llevat el PP, faltaria menys. El senyor Gandia, pel que manifesta tan taxativament té molta seguretat en el contracte que van signar i per fer aquesta “xulesca” cita ho havia de fer amb la conclusió explícita de què no podran llevar-ho. Tanta certesa dona que pensar. Pensar de com van poder signar aquest contracte saben que molta gent estava en contra i que no els va importar gens escoltar allò que van dir de forma molt general.

Esperem que el nou equip de govern de Vinaròs puga sospesar els pros i contres i force la retirada del tema tractat però tinga el cap suficientment gelat per que no ens coste més diners l’espart que l’escurà.

Tornem als bous i, espero que els taurins no ens lleven la raó, en que l’actitud de rebre el bou va en el desenvolupament de la posterior lídia i la que estem comentant “a puerta gayola” mostra un aspecte descarat i agressiu del torero matador, tant dintre de la plaça com fora. No els demanem pau, no som nosaltres qui ho hem de demanar, sols constatar l’actitud del que se sent segur dalt d’un cadafal i que comença a llançar improperis quan encara no han fet ni el “paseillo” i és tant valent a sobre de l’arena quan sap que, per més que ho vulga obviar, la plaça era buida i per fer aquests gestos de cara a la galeria cal com a mínim haver rebut els vist i plau del president per començar l’espectacle.