CALES I COSTES (4)

Cossis, “més efectiu agües sigut que Costes compres el xalet, i fes aportacions de graves”

Així acabàvem l’escrit (3) tercer d’aquesta sèrie , en referència a la recessió del litoral. Seguin analitzant l’estat actual i passant dels Cosís cap a Llevant, abans d’arribar al Saldonar hi havien tres platgetes menudes que ja han desaparegut. Com la mateixa platja del Saldonar, que com la de les Salines, els temporals han transportat la grava a la part de dal del pont, platja que com els Cosís se li tragué grans quantitats d’arena i grava, que si no es fan aportacions pot ser que prompte el barco de Vadoro el vorem navegant.

Enfront del carrers Popa i Solera hi havia dos petites cales, una ja no existeix, l’altra quasi no en queda. Seguint cap al nord trobem la platja de la Barbiguera, és la meitat de lo que era fa trenta anys, la falta de sediments del barranc ha comportat la seva recessió. Recessió que igual pateixen la resta de cales, El Pinar, El Pastor, Les Cales, Forada, Roca Plana, Les Llanetes, Les Timbes, i Deveses. Sembla que en aquesta platja, Deveses, s’acaba el terme de Vinaròs per  l’Ajuntament, tots, l’actual i els passats,que fins arribar al riu Sénia tenim cinc (5) que pertanyen a Vinaròs, platges que no tenen accessos adients, rentapeus ni neteja, portal randkowy kruszynka aprofitem per demanar a l’Ajuntament i Costes que posen en valor aquestes Cales, i declarar aquesta part d’el terme,Zona Natural Protegida

A Vinaròs com sempre les promeses d’obres per part dels estaments oficials, Diputació, Generalitat, Estat, es dilaten en el temps, quant no, desapareixen dels pressupostos. Diputació, te promesa la piscina. Generalitat,quant farà el segon centre de salut i parada de autobusos?. L’ Estat, la A-68 la vorem algun dia feta? Els espigons davant del poble quant es faran? Al sr Balada,gent de  Migjorn li diguérem que era perillós fer la reforma d’el passeig abans de fer els espigons. (reforma que ens agrada,Vinaròs sembla un vaixell, no ens agrada  els tendals i l’ocupació desaforada per part dels establiments). Un espigó que necessita actuar urgentment en ell, és el submergit, que, reté els sediments, i amorteix la força del mar, l’actual està mol afonat, i es curt, evitaria que la mar arribés fins al Bonavista, i tirar arena, no pols com va fer la Generalitat la primavera passada.

Al 2004 la gent de Migjorn duran set caps de setmana férem la medició de les fites,estudi que facilitarem a la delegació de Costes de Castelló, per demanar una nova fitació, prometent-nos que ho farien al 2005, encara no s’ha fet. Quant és faci la nova fitació, com entitat que la demanarem, volem estar presents.