LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

La revista del poble per excel·lència, aquest Diariet, cada vegada més s’està allunyant del que tots recordàvem, d’aquella en la que tothom tenia oberta la porta i sempre acudíem a ell per expressar aquella protesta i aquella iniciativa que desitjàvem que tot el poble en fos coneixedor. Sols hi ha cabuda pels partits que tenen representació a l’ajuntament i poca cosa més. Cadascun te una pàgina per publicar els seus pensaments, propagandes, projectes, fins i tot, insults, desconsideracions,  etc.  Una pàgina sencera, sense que cap membre del consell de redacció tinga res a dir ni del que posen o com ho posen. Després, les noticies de la setmana, rodes de premsa dels mateixos partits, noticies sobre alguna activitat dels regidors, visites de polítics, projectes de l’ajuntament, declaracions i més declaracions, poc més o menys NOU  pàgines dedicades al safareig municipal.  A penes si queda espai per publicar res més. ¿Com volen vendre més periòdics, si a la fi són del tot acaparadors, reiteratius i poc imaginatius?. Però com que és una revista “pública” i no te que tenir beneficis els és igual vendre’n més o menys, tan els fa. No hem vist mai ningú que els pase factura, ni la oposició que els critique. Com ho paga el poble tot val. Si que és cert que a nosaltres tenen a be de publicar “quasi” totes les setmanes l’article que regularment enviem, però amb limitacions en quan a contingut i tamany. No ens podem passar d’un número de línies i sols ens publiquen aquells articles que fan referència al poble. Fa unes setmanes varem tindre que refer un escrit perquè no ho feia, varem tindre que buscar alguna connexió amb Vinaròs perquè li donessen el vist i plau i, a més a més, com aquest article que estàs llegint, suprimim els punts i a part per no sortir-nos del marge. El cert és que moltes vegades ens plantegem de no portar cap article més a aquest periòdic però si no ho fem, perdrem la participació que propugnem, també ho fem per seguir una lluita constant en defensar la utilització de la nostra llengua, per que siga present i quan més millor en aquest mitja de comunicació local. Zedelgem En els darrers números la presència de la nostra llengua es minsa a penes si arriba a un 10%, per això no volem deixar d’escriure i insistim en la nostra “columna”, trosset o racó que ens donen perquè el volum d’escrits en català no desaparega del tot.