EL COL·LEGI IMAGINARI.

site de rencontre pour personne agee gratuit L’any passat el 28 de desembre nosaltres posarem la primera pedra, enguany posarem la primera rajola: a les 11 del matí davant del antic camp de futbol Servol.

Els que sabem la història del Col·legi Jaume I des del seu començament i de la seua ubicació, ens hem sentit molt més ofesos aquests dies. Des d’aquella reunió del Consell Escolar Municipal que en aleshores regidor Ximo Arnau en un plànol de Vinaròs on eren assenyalats els solars de dotació escolar vàrem decidir en quin lloc concret s’havia d’aixecar, passant pel dictamen de CIEGSA dient que el solar era irregular i n’hi havia de buscar un altre, deixant passant temps i temps, sempre amb promeses electorals que era prioritari han anat sumant ajornaments de la Generalitat Valenciana per encara tenir a l’aire aquesta tan desitjada escola i per on han passat diferents generacions de xiquets que han estat tota la seua vida escolar en barracons.

Recordem com el regidor Sr. Gandia feia una “parrafada “ monumental dient que “dubtar que s’anava a construir el col·legi Jaume I era com dubtar que la terra donava voltes al sol”, que tenien la seguretat de s’anava a fer “el President Fabra dixit”. Fins arribar a hores d’ara que no n’hi ha projecte, ni pressupost, ni res de res.

Però el cabreig va “in crescendo” i pel vist pot ser ens haja tocar vore ara l’apoteosi final, en la intervenció de tot l’elenc teatral amb coral, músics i demés artistes o en l’esclat final d’una gran mascletada o d’un gran castell de focs artificials. Tot de forma grandiloqüent per donar una sensació que això és el no va més.

Doncs sí, aquella empresa que va dir que no el podien fer pel terreny irregular ara resulta que va distraure “sobrecostos” de més de 1.030 milions d’euros. La contractació per adjudicació directa va ser de 2.040 M € sense oferta pública. Escàndol majúscul que la premsa en va plena i, si no ho haveu vist, us animem a fer-ne una ullada.

No anem a anar molt més enllà, no anem a fer cap anàlisi econòmic ni cap elucubració del que el que tenim i el que hauríem d’haver aconseguit. Però es tracta de xifres esfereïdores, xifres grandíssimes que demanen responsabilitats per tots els costats però, com sempre, ni una. Ens imaginem al nostre benvolgut regidor Sr. Amat en un plenari del seu partit disparant amb la seua metralladora verborreica plena de qualificatius i amb aquella cara roja on les venen sembla que van a esclatar,  tirant per cara la malversació que han fet i defenent el nostre col·legi Jaume I, igual que ho fa en els Plens Municipals quan increpa a l’actual equip de govern. O pot ser no, que sols dirà que ho lamenta. Vergonya cavallers, vergonya. Vinaròs, 13.12.2015.