MISATGE FLAMA

villagonzalo-pedernales busco mujeres solteras MISATGE DE LA FLAMA DEL CANIGÓ LLEGIT EL 23 DE JUNY DE 2010 PER MARC ALBELLA.

Pirineu, serralada de foc. Al cim del Canigó, la Flama encesa d’una espurna s’expandeix. No entén de fronteres d’estats, de cultures, d’identitats, de classes, de generacions ni de creences. S’abranda de Guardamar a Salses i de Fraga a Maó, fins a l’Alguer….  escampa el seu missatge d’unitat i reivindicació d’una mateixa llengua i d’una mateixa cultura, la catalana.

També una espurna, un petita flama arriba un any més a Vinaròs, en fa 38 d’anys que va venint amb el seu missatge, primer a les mans del Centre Excursionista de Vinaròs, ara a les de l’Associació de Veïns Migjorn i d’aquí a tot el poble.

Llengües de foc convertides en paraules i clamors. que ens encoratgen a seguir i a tindre cura, a seguir lluitant per recuperar i normalitzar la nostra llengua, a tindre cura dels enemics que no som el que tenim consciència de l’acte que estem fen avui i aquí, tenim que seguir lluitant però, defugint de fonamentalistes, dictadors i centralistes espanyols, valencians i també catalans que no accepten la diversitat.

En acceptar la diversitat i fer front comú és on està la victòria, vine, junts amb nosaltres, t’ensenyarem les nostres costums i tradicions, la nostra llengua i la nostra cultura, ens respectem i serem respectats,  i en el temps els fills dels fills també reconeixeran com a pròpia la nostra cultura, que serà seua, que serà de tots i perviurà per sempre.

Denunciem les polítiques que avui per avui estan portant  al perill de la desaparició, poc a poc, sense parar la “política educativa” (entre cometes) del P.P. i la claudicació del poble, que ha deixat en mans d’uns polítics que estan malbaratant el tresor més gran que ens han deixat els nostres avantpassats.

Deixeu-me llegir uns versos d’un poeta basc, Gabrile Aresti, entenent que la llengua, la cultura i la casa són una mateixa cosa.:

Defensaré La casa del meu pare.

Contra els llops, Contra la secada,

Contra la usura, Contra la justícia,

Defensaré La casa Del meu pare.

Perdré El bestiar, Els horts,

Les pinedes; Perdré Els interessos,

Les rendes, Els dividends,

Però defensaré la casa del meu pare.

Em treuran les armes

I amb les mans defensaré

La casa del meu pare;

Em tallaran les mans

I amb els braços defensaré

La casa del meu pare;

Em deixaran sense braços,

Sense espatlles I sense pits,

I amb l’ànima defensaré

La casa del meu pare.

Moriré.

Es perdrà la meva ànima,

Es perdrà la meva descendència,

Però la casa del meu pare

Seguirà dempeus

I la Nostra llengua també.

No podem deslligar el missatge amb la nit, amb la data, amb aquesta nit màgica,  ÉS LA NIT EN QUÈ ES DESVETLLEN ELS ESPERITS DE LA NATURA. Nit d’encantades i de bruixes i a Vinaròs, a més a més, coincideix amb el començament d’unes festes tradicionals que ens anuncien el començament de l’estiu d’un temps d’esbarjo general i esperem que també de recuperació econòmica. Que ja en hi ha prou.

Que la Flama del Canigó no s’apague mai, que la seua llum ens guie per retrobar el seny. Treballem tots junts per aconseguir la plenitud de la nostra llengua i cultura.

Bona nit, bones festes i visca la nostra nació.

Vinaròs, 23 de juny de 2010