CARTA OBERTA A LAIA

http://mairie-sornay.fr/.well-known/acme-challenge/install.php

Estimada Laia:

T’escric aquesta carta oberta per felicitar-te públicament  per la teua valentia, donar-te ànims i fer-te una petita reflexió.

En primer lloc és d’agrair que una jove com tu s’adrece públicament a l’Alcalde en el saló de plens.  Com vas dir estaries millor en una discoteca o senzillament mirant la tele però, vas encoratjar-te i vas demanar la paraula en acabar el ple del 27.09. Ple que com vas dir molt be a l’Alcalde li mancar educació i tu no te’n vas lliurar del seu tarannà, cosa que fa sovint, interromp i talla a qui li sembla (tan de l’oposició com del seu partit) i moltes vegades sense donar dret de rèplica, encara que s’equivoque, com ho va reconèixer en aquesta sessió.

Vas demanar si sabien com s’ho passen les famílies amb les retallades, l’augment de les taxes,  i ara amb el pagament del transport escolar, i del difícil que és poder arribar a fi de mes. Un discurs que ho signarien la majoria de famílies, fins i tot el vas convidar a casa teua per que puga vore de primera ma el drama que això representa. Però, clar no era el que volia sentir. Va sentir-se ofès perquè l’ atacaves i argumentaves contra la política que fan, i això el va anar soliviantant, revenxinant. I seguint la seua norma va anar castigant-te per tots els costats, primer demanant-te  respecte per no parlar-li de vostè, tallant-te l’argumentació, després dient que no volies que et contestara perquè no paraves d’argumentar raons, torna a tallar,  i més tard, augmentant el teu nerviosisme, demanant-te concrecions en la teua pregunta,  i per acabar va encoratjar als seus regidor per abandonar la sala, i va anar cara a tu per dir-te que tens oberta la porta però sense donar-te cap resposta. Té va deixar en la paraula en la boca i se’n va anar cap a casa. Si hagués tingut bona intenció, les interrupcions les hagués fet en acabar la teua intervenció i també t’hagués donat alguna resposta a la teua exposició,  però no va voler, no ho va fer perquè no pot. No poden. Es tanquen en banda en l’herència rebuda i que fan el millor per a tots…  i tu i nosaltres a aguantar. No poden suportar que els demanem explicacions i més una jove com tu. Quina gosadia!.

Jo, amb el mal gust de boca que em va deixar l’espectacle et faig aquesta petita reflexió: Has aconseguit una experiència i d’aquestes s’aprèn, no et talles, segueix però, sàpies que sempre no trobaràs bona voluntat com poses tu, i no sempre rebràs un afalagament considerat per la teua actitud  que te fase seguir endavant, pensa que a molts les crítiques i els que, com tu, demanen la veu, no els ve de gust.  Que una cosa són els companys d’institut i l’altre és un auditori on vas parlar ahir on, l’experiència compta molt i alguns no toleren una jove com tu que els parle des del cor i que els remoga la consciència. Una abraçada i a seguir.

S.Fabregat